El misteri bastoner

Un bon dia, com cada divendres en Manel anava a Ball de Bastons. Però aquell divendres va ser diferent…

Quan en Manel va arribar es va sobtar perquè normalment quan arribava ja hi eren els professors: en Pau, en Jordi i la Rosa. La porta normalment era tancada. Va picar a la porta però ningú no va contestar així que en Manel va acabar de obrir la porta i va entrar. Com que no sabia que fer va anar a buscar els bastons i d’aquesta manera podria practicar una mica els balls que més li costaven com: la Considereta, l’Esquerrana, el Molinet i el Ram Ram. Va anar a buscar els bastons i quan va arribar a agafar-los no hi eren. Es va estranyar molt perquè sempre els deixen a la classe. Va anar buscar-los per tot arreu perquè sabia que estaven allà. Va obrir la porta que porta al bar, al vàter i al magatzem. Allà va veure unes petjades verdes les va seguir i va anar a parar a la porta de la classe que era per on havia entrat va mirar a terra per mira si continuaven els petjades i va veure que al seu voltant hi havia trossos de bastons al terra els va anar seguint com va fer amb les petjades i va veure que el portava a la plaça de l’Ajuntament. Va tornar a mirar al terra i va veure que s’acabaven els trossos de bastó i que continuaven petjades d’aigua les va anar seguint i va trobar als seus amics: en Pol, la Berta, la Foule, la Nuria, la Laia, la Júlia, la Jana, en Malick i l’Estel. Tots junts van anar a investigar aquest misteri. Van anar tots junts per el Parc dels ànecs. Es van trobar un ratolí fet de bastons i molt gran, grassonet i vellet. El ratolí va dir:

  • Us tornaré els bastons aquesta nit sota el coixí, però amb una condició que deixeu els bastons endreçats quan marxeu i feu dos balls: la Considereta I la Polca.

  • D’acord! Et prometem les dues coses i ara som-hi! D’aquí marxarem amb els balls ben fets, i a tu satisfet et farem.

Els nens van anar cantant aquesta cançó tota l’estona mentre la música acompanyava el bonic ball dels bastons.

Com ells ja es pensaven van sortir guanyant i el ratolí satisfet es va quedar. Quan va arribar la nit tots estaven súper contents saben que aquella nit vindria el ratolí i els hi deixaria els bastons sota el coixí, quan ja va ser de matí els nens van treure el coixí i…Allà eren els seus estimats bastons. Els nens van aprendre a deixar l’aula recollida perquè o si no venia el ratolí bastoner i els i treia els bastons i se’ls guardava. Ja mai més van deixar l’aula desordenada.

Laia Alsina, d’11 anys, de l’Escola Les Arrels i membre de la Colla bastonera infantil de l’Arreu